dimecres, 23 de novembre del 2011

Casanova


La Bibliothéque Nationale de France ha fet una d'aquelles exposicions virtuals que a mi tant m'agraden. En aquest cas dedicada a la figura de Giacomo Casanova. I us preguntareu, i com és que la BNF li dedica una exposició? Molt senzill, aquesta institució posseïx el famós diari manuscrit d'aquest personatge.

Per a molts el nom Casanova evoca immediatament històries de faldilles, però evidentment tots sabem que això només fou una de les vesants d'aquest polifacètic personatge. Viatger infatigable, després d'una infantesa malaltissa va deixar ben aviat la seva ciutat natal de Venècia per anar a voltar món. Apassionat del joc va introduir el sistema de les loteries estatals. Intel·lectual i amant de les arts comptà entre els seus amics amb nombrosos artistes, sense anar més lluny fou un gran amic de Da Ponte el famós llibretista que treballà per Mozart i, fins i tot es diu que ell podria haver participat en el llibret del Don Giovanni, tema que - dit sigui de pas - li escauria d'allò més.

El diari d'aquest extraordinari personatge, que acabà - ves qui ho hauria de dir - treballant de bibliotecari del comte Waldstein un noble de Bohèmia, ens situa immediatament a l'Europa de les grans corts del segle XVIII. Interessat per tot, Casanova ens retrata la cultura, la societat, l'economia i la política del seu temps, tot això amanit amb els detalls de les seves conquestes amoroses. 




  Però Casanova fou, abans que res, un home lliure que visqué la seva vida sense lligams i que reflexionà sobre el temps i la societat que li tocà viure sense perjudicis. Tot un llibertí!!!

  De tot això i molt més encara tracta l'exposició de la BNF. Visiteu-la: Casanova!!!

dimarts, 4 d’octubre del 2011

L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona digitalitza el seu fons d'alegacions

L'ICAB ha tingut la gran idea de digitalitzar i catalogar el seu magnífic fons d'alegacions jurídiques. El rang cronològic que abasta la col·lecció és del segle XVI-XVIII. Aquesta biblioteca és una de les principals posseïdores d'aquest tipus de documents interessantíssims per estudiar no només les pràctiques jurídiques relacionades amb el dret català sinó també la societat de l'època. Aquesta col·lecció s'engloba en el projecte Memòria Digital de Catalunya on les biblioteques que formen part de CBUC dipositen les seves col·leccions digitals amb valor històric.

Només ens resta felicitar per aquesta iniciativa als nostres companys de la Biblioteca de l'ICAB i esperonar-vos a que doneu un cop d'ull a aquesta magnífica col·lecció








.

dijous, 22 de setembre del 2011

Erik, la caixa d'arxiu

Erik, la caixa d'arxiu

Si els bibliotecaris tenim un sentit de l'humor una mica especial quan es tracta de mirar-nos la nostre professió, els companys arxivers també el tenen ...  i, si no em creieu, mireu aquesta exposició virtual que ens va posant al dia de les aventures i desventures d'Erik, una caixa d'arxiu, creada per dos arxivers australians. La web, com no podia ser d'altra manera, es diu Adventures of Erik the archive box.



dijous, 15 de setembre del 2011

Petals on a wet black bough (American modernist writers and the Orient)



Com bé sabeu a partir de la dècada de 1850, amb l'arribada del comodor Perry, l'occident redescobreix Japó. Al mateix temps aquest país asiàtic ja no pot continuar el seu aïllament i es veu obligat a comerciar amb els occidentals i acceptar que aquests entrin al seu país. Japó es posà de moda, no només a Europa sinó també a Amèrica. Si fins aleshores les chinoiseries havien sigut l'element exòtic, ara aquest paper el representaven les expressions artítiques i els objectes provinents del país nipó. És l'època en la qual es comencen a col·leccionar estampes japoneses i els poetes es veuen influïts pels tanka i les mètriques asiàtiques.

A Estats Units, molt més a prop del Japó que la vella Europa, molts artistes i intel·lectuals, com Walt Whitman, Williams Carlos Williams, o Thornton Wilder  van quedar fascinats per aquesta cultura que va influir en els seus treballs. Altres, com Leo Stein, Henry Adams o Hutchins Hapgood, fins i tot van arribar a visitar-lo. De tot això i més tracta aquesta exposició de la Beinecke Rare Book & Manuscript Library.

Visiteu-la!!!:




PETALS ON A WET BLACK BOUGH:American Modernist Writers and the Orient

dilluns, 12 de setembre del 2011

La Biblioteca del Palau de la Música






Moltes vegades ens és difícil accedir i conèixer els tresors que custodien les biblioteques d'entitats i persones privades. És per això que agraïm tant iniciatives com la de la Biblioteca del Palau de la Música Catalana que ha decidit fer una exposició virtual molt ben dissenyada mostrant-nos les seves obres més destacades. Visiteu-la!! Tresors de la Biblioteca de l'Orfeo català.

Sonates de Domenico Scarlatti

dilluns, 5 de setembre del 2011

La Reserva de la Biblioteca de la Facultat de dret de Yale


Us penjo uns vídeos sobre la secció de reserva de la facultat de dret de Yale. De vegades, ens pensem que les biblioteques americanes potser no estan tan sensibilitzades com les europees en els temes de llibre antic però aquí tenim uns magnífics vídeos que ens mostren els tresors de la biblioteca de reserva d'una de les facultats de dret més prestigioses del món.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Biblioburro: una iniciativa per apropar els llibres als infants colombians

Coneixem sobradament la iniciativa del Bibliobus, o de les biblioteques de front durant la Guerra Civil - aquelles maletes plenes de llibres que arribaven al front en camió per a que els soldats poguessin llegir - però que passa quan no hi ha recursos ni per un bus i el terreny és dolent i amb poques carreteres? Això és el que li passava a aquest professor colombià. Però ho va resoldre amb un sistema econòmic i ecològic. Va agafar el seu ruquet Alfa, el va carregar de llibres i d'una taula portàtil i així fa arribar la lectura i els coneixements als nens de la seva zona. La seva biblioteca compta amb més de 3.000 llibres que emmagatzema a la casa seva i a la dels seus amics. Veieu el video i no em digueu que no us agradaria tenir uns usuaris tan entregats com els que tenen en Luis i l'Alfa.



Val a dir que gràcies a la col·laboració de molta de la gent que va veure el vídeo en Luis va poder acabar la seva biblioteca i ara, a més a més té un altre ruquet, en Beto. El seus dos companys són rucs criollos, forts i resistents, però en Luis ha sentit a dir que hi ha uns rucs catalans més alts i més forts que li anirien d'allò més bé!!!


dissabte, 3 de setembre del 2011

Exposició de pragmàticas dels segles XVI-XIX a la UAB


La UAB ha digitalitzat i catalogat més de 1.000 pragmàtiques dels segles XVI a XIX procedents de la Biblioteca econòmica Carandell. Ara ja estan consultables a través del DDD (Dipòsit Digital de Documents de la UAB). Aprofitant la benentesa han fet una exposició virtual que ens explica les característiques del fons, ens dona accés a imatges, a la cerca al catàleg i a una selecció de recursos digitals que contenen informació del mateix tipus fets a Catalunya o a Espanya. Si la voleu consultar: Col·lecció de pragmàtiques i altres documents (s. XVI- XIX).

divendres, 2 de setembre del 2011

Exposició sobre l'escriptura a la BNF



Ja sabeu com m'agrada recomenar-vos exposicions de tant en tant. Aquesta m'ha resultat especialment interessant es tracta d'una exposició virtual de la BNF sobre l'escriptura en el seu sentit més ampli. Quan parlem d'escriptura un immediatament pensa en els diferents tipus d'alfabets existents al món i, evidentment, això ho trobem a l'exposició. Aprofitant l'extens fons documental custodiat a la BNF trobem exemples de la majoria de escriptures del món que es mostren acompanyats de comentaris sobre com funcionen, en quina direcció es llegeixen, a quin sistema pertanyen - fonogràfic o ideogràfic - i dins dels fonogràfics si tenen o no vocals i si són sil·làbics o registren cada fonema per separat.

Però està clar això només és la punta de l'iceberg. Però, és clar, quan es va iniciar l'escriptura? A qui se li va ocorre? A moltes cultures l'escriptura fou considerada com un regal dels déus i, per tant, va estar lligada molts mites religiosos.

Tanmateix l'escriptura no es pot plasmar sense un suport escriptori i tot un seguit de materials - tintes, plomes, tampons, ordinadors, etc.- que ens permetin plasmar els codis escriptoris.


D'escriptures n'hi ha de molts tipus criptogràfiques, notacions musicals, numèriques. I, com es desxifren aquestes escriptures? Quina forma agafen? I la tipografia? I la caligrafia? I la grafologia? I els signes de puntuació? quan s'originen? per a què serveixen?


La resposta a tots aquests interrogants i molt més, com sempre fantàsticament explicat ho trobareu a aquesta exposició de la BNF: L'aventure des écritures



dimecres, 31 d’agost del 2011

Video sobre enquadernació

Per tornar a començar el curs us proposo un video fet per la Biblioteca Nacional de España sobre la enquadernació.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Una "flash mob" a la biblioteca?

Doncs justament això és el que van fer a la biblioteca de Seattle!! I aquest és el resultat...

Llibreries especials

Com que és temps d'estiu i la gent viatge, què tal si donem una ullada a llibreries singulars que podem trobar per aquests móns de Déu? Potser fins i tot hi aneu aquest estiu!!!

Comencem per Portugal, que és aquí a prop.


lello bookshop porto

lello-bookstore-porto1

Es diu Lello i la podeu trobar a Porto a la Rua das Carmelitas.

I què m'en dieu d'aquesta altra??? The Boekhandel Selexyz Dominicanen és a Maastricht i es tracta d'un antic convent dominicà reconvertit en llibreria.

selexyz-bookstore-maastricht_2

I si creueu l'Atlàntic, doncs, aneu a la llibreria El Ateneo a Buenos Aires.
El Ateneo

Si visiteu Londres no us perdeu Hatchards la llibreria on anava l'Oscar Wilde.

 Bé ja en teniu unes quantes, però, si torneu de vacances i n'heu vist alguna d'aquelles que no ens podem perdre ... feu-me arribar la foto!!

dissabte, 16 de juliol del 2011

Anuncis de les biblioteques de l'estat d'Alberta (Canadà)

Uns quants anuncis imaginatius sobre l'ús de les biblioteques:


i un altre ....


vistes les desgràcies que els hi passen, no sé si és una gran idea anar a una biblioteca.

divendres, 15 de juliol del 2011

Com s'imprimien els naips a l'època del Renaixement?

Us penjo un vídeo sobre com s'imprimien i es pintaven les cartes al renaixement. De fet, és el mateix procés que es seguia per fer els gravats xil·logràfics que veiem als llibres. Per cert, no apujeu el volum de l'ordinador, el vídeo no té so!!

dimecres, 13 de juliol del 2011

Bibliografia material


Tanselle, G. Thomas. Bibliogaphical Analysis: a historical introduction. New York : Cambridge University Press, 2009.

L'objecte d'aquest llibre és justament el que s'indica en el títol: oferir una breu introducció - unes 88 pàgines - sobre el desenvolupament de la bibliografia material al llarg del temps i un estat de la qüestió de la disciplina en l'actualitat.

El primer capítol del llibre es concentra en fer un repàs històric del sorgiment i evolució de la disciplina, presentant-nos les teories dels seus màxims exponents: com Badshow, Hinmann, Fredson Bowers, McKenzie, o Gaskell.

En una segona part del llibre, l'autor explica les principals tècniques d'anàlisi que s'han empleat als impressos del segle XVI-XVII, als del XVIII-XIX i als del XV, tot assenyalant qui va introduir aquestes tècniques i els pros i contres que presenten.

El llibre conclou amb una secció on es repassa el triple anàlisi amb el què es pot enfocar l'estudi de les tècniques d'impressió i disseny del llibre: un anàlisi psicològic, un anàlisi cultura i un d'estètic.

L'obra es complementa amb un ampli apartat de bibliogràfia ordenada alfabèticament per autors i també temàticament (molt més útil pels professional que, amb una mirada, podem obtenir tres o quatre referències sobre els temes que més ens interessen).

Una lectura molt recomenable tan pels que s'inicien en la matèria com pels que estan interessats en saber-ne més.


dissabte, 9 de juliol del 2011

Animals fantàstics a la Biblioteca Laurenziana



Us proposo recuperar una exposició que van fer el 2007 a la Biblioteca Medicea Laurenzina de Florència: Animali fantastici. Es tractava d'exposar uns habitants molt especials dels llibres de la biblioteca. Els bibliotecaris van fer una tria d'il·lustracions d'animals fantàstics presents als manuscrits i impresos que custodien. Hi ha de tot: dracs- com el que us he posat al principi -, sirenes, aus fènix, centaures, basilics - com el que us ensenyo a continuació - i molts d'altres ...



Cada il·lustració va acompanyada d'una fitxa del llibre que la conté i explica el context en el qual apareix la criatura en qüestió.

Ja veieu, tot un Harry Potter d'època!!


Art nouveau a Europeana


"Sarah Bernhard"


Una exposició sobre l'Art nouveau - Glasgow Style - Jugendstyle o Modernisme arreu d'Europa.

Europeana ha recollit tota una sèrie d'imatges sobre diferents aspectes d'aquest moviment que inspirà totes les formes d'art del tombant de segle i les complementa amb petits texts explicatius. No passegeu-vos-hi!!!

dimecres, 6 de juliol del 2011

Cartografia

Us penjo un vídeo fet per la Biblioteca Nacional de España sobre cartografía. Espero que el gaudiu molt!!

Sobre biblioteques privades

Coberta del Llibre

Willes, Margaret. Reading matters: five centuries of discovering books. New Haven : Yale University Press, 2008.

Avui seguim amb les recomanacions de lectures per l'estiu. Margaret Willes en el seu llibre ens proposa explorar nou biblioteques privades de l'àmbit anglo-saxó de diferents èpoques històriques. Algunes de personatges ben coneguts com Samuel Pepys o Jefferson i d'altres que no ho són tant com Charles Winn.

De cada biblioteca, Willes ens n'explica: una visió de la vida, preparació, ocupació i principals interessos del propietari; els detalls més físics: l'ùbicació, l'estil arquitectònic, la decoració la distribució dels llibres; el tipus de llibres i matèries que contenia; i, sobretot els canals d'adquisició que seguia el propietari per fer-se amb els llibres del seu interès.

M'han resultat especialment interessants els capítols dedicats a la biblioteca de Thomas Jefferson - que va reunir tres col·leccions al llarg de la seva vida, una de les quals va ser venuda al Congrés dels naixents Estats Units i es convertí en l'embrió de la Library of Congress -; el capítol dedicat a les societats de lectura britàniques, on s'explica com funcionaven aquestes societats en les què un grup d'habitants d'alguna regió allunyada de la capital pagaven una quota per poder adquirir llibres que s'anaven prestant.

En definitiva ens trobem davant d'un llibre que ens permet conèixer més sobre els hàbits lectors de la societat anglosaxona i alhora sobre el comerç del llibre a Anglaterra i, al mateix temps, és una lectura amena ideal per l'estiu.



divendres, 1 de juliol del 2011

Com es feien els manuscrits?

Us penjo un vídeo sobre es feien els manuscrits. El vídeo està fet per la Fundació Getty.




i un altre sobre l'estructura dels manuscrits on s'explica prou bé l'estructura dels quadernets.

dijous, 30 de juny del 2011

Shakespeare and Company

Sylvia Beach James davant de la seva llibreria Shakespeare and Company




El 1920 una noia americana, Sylvia Beach James, va obrir a la riva esquerra del Sena una llibreria que estava destinada a ser una de les més conegudes del món: Shakespeare and Company. La botiga estava situada a la rue de l'Odeon i per ella s'hi van passejar escriptors tan famosos com Ezra Pond, Ernest Hemingway, o James Joyce - a qui podeu veure a la fotografia que encapçala aquesta nota- Scott Fitzgerald, Gertrude Stein, Andre Gide i molts d'altres. La Sylvia va saber establir amb tots ells una relació que va trascendir la mera transacció comercial, els seus clients eren també els seus amics.

No contenta amb oferir una llibreria on es podia trobar una tria d'allò més selecta de literatura anglesa i francesa, la Sylvia també va fer incursions en el terreny editorial i s'aventurar a publicar l'Ulysses de Joyce que havia estat prohibit tan als Estats Units com al Regne Unit.

La seva aventura comercial va durar fins a 1941 quan, en el Paris ocupat de la Segona Guerra Mundial, els alemanys van fer-li tancar la llibreria. Després de la guerra el món havia canviat massa i Sylvia no es va veure en cor, o simplement no va voler tornar a reobrir la seva llibreria.

Emperò va consignar els seus records en un llibre que us recomano vivament ara que s'apropen les vacances i potser tindrem temps per llegir per plaer: Beach, Sylvia. Shakespeare and company. Barcelona : Ariel, 2008

La imatge de les bibliotecàries




Segur que algú us ha preguntat algun cop: "Ah, però s'ha d'estudiar una carrera per ser bibliotecari?" o "Deu ser una professió fantàstica, m'encantaria poder llegir a la feina", o encara "No sabia que hi poguessin haver bibliotecàries tan joves" i sobre tot la cirereta del pastís: "Però, si no sembla que siguis bibliotecària!!".

Jo em pensava que això passava a casa nostra, bàsicament, per desconeixement. Ara, però, veig que he de modificar el meu parer: aquestes expressions són internacionals. Si no em creieu llegiu aquest article, que es titula justament "No sembles bibliotecària" publicat a revista nord americana.

dimarts, 21 de juny del 2011

Llibres infantils d'ahir i d'avui


Un abecedari


Us recomano que feu una volta per aquesta fantàstica exposició de la Bibliotheque Nationale de France, ja sabeu que són els meus favorits quan es tracta d'exposicions virtuals. En aquest cas us parlo d'una exposició que fa molt de temps que van fer però que continuen mantenint a la seva web.

La caputxeta vermella i el llop

L'exposició ens proposa un recorregut per la literatura infantil i els llibres per a infants. El subtítol indica de Babar a Harry Potter, però és molt millor. Hi podem trobar des d'abecedaris il·lustrats a llibres per cantar, o aquells fantàstics llibres desplegables en tres dimensions, que de petits se'ns trencaven tan ràpid. Aquest cop no us recomano cap apartat en especial, m'agraden tots!!! No, no us ho negaré pas m'encanten els llibres per nens!!!

En Babar ... és clar!!!

Allons-y!!! Livres d'enfants d'hier et d'aujourd'hui: Babar, Harry Potter et cie.

La biblioteca d'Aby Warburg




Aquest any la llibreria La Central ens ha obsequiat amb la publicació del llibre Imágenes cifradas: la biblioteca magnética de Aby Warburg. L'autor de l'obra, Francisco Yvars, en tot just 89 p. ens fa una semblança intel·lectual i personal del personatge i de l'orígen i motivacions de la seva biblioteca.

Aby Warburg fou un personatge ben curiós. Nascut a Hamburg, fou el primogènit d'una família jueva de banquers, perfectament assimilada a la cultura alemanya. De ben jove ja mostrà un notable interès per l'estudi de les humanitats i, sobre tot, de l'art. Després de formar-se en diverses universitats alemanyes, Aby va arribar a un curiós acord, gairebé bíblic, amb els seus germans: ell renunciava als seus drets de primogenitura de regir els negocis familiars i, a canvi, els seus germans li passaven una pensió i li garantien que li comprarien tots els llibres que volgués. Aquest fou l'inici de la seva biblioteca, dedicada a la iconografia, instal·lada ara a l'Institut Aby Warburg de Londres on fou traslladada des de Hamburg al 1929.

Aby Warburg

Però sens dubte, el que ens hauria de sorprendre, és el peculiar sistema de classificació que va fer servir per ordenar els seus llibres. Creia que per ordenar els llibres a les prestatgeries no només calia tenir en compte la categorització per matèries sinó que també calia vigilar amb el que anomenava "bon veïnatge". A partir del seu tema d'estudi central: la pervivència del món antic i clàssic, anava col·locant els llibres de la manera en la que li suggeria les seves associacions d'idees. Creava,  així, una classificació del tot subjectiva, personal i en constant evolució, ja que variava en funció de les seves investigacions. Fruit d'aquesta curiosa sistemàtica sorgí la seva obra Atlas Mnemosyne. Però no us explico més, llegiu el llibre que està molt bé!!!


dijous, 16 de juny del 2011

Quants bibliotecaris calen per canviar una bombeta?

Penjo una versió americana adaptada a biblioteques dels famosos acudits de quants ... calen per canviar una bombeta!!! En alguns casos són molt encertats!!

LIGHTBULB JOKES


How many academic librarians does it take to change a light bulb?
Just five. One changes the light bulb while the other four form a committee and write a letter of protest to the Dean, because after all, changing light bulbs IS NOT professional work!

How many catalogers does it take to screw in a light bulb?
Just one, but they have to wait to see how LC does it first.

How many cataloguers does it take to change a lightbulb?
Only one provided it is in AACR2.

How many reference librarians does it take to change a light-bulb?
(with a perky smile) "Well, I don't know right off-hand, but I know where we can look it up!"

How many reference librarians does it take to change a lightbulb?
None if it has a LCSH heading.

How many library system managers does it take to change a lightbulb?
All of them as the manual was lost in the last move (or flood).

How many library managers does it take to change a lightbulb?
At least one committee and a light bulb strategy focus meeting and plan.

How many library technicians does it take to change a lightbulb?
Seven. One to follow approved procedure, and six to review the procedure. (8 if you count the librarian they all report to)

dimarts, 7 de juny del 2011

Biblioteques en guerra

Tots els bibliotecaris som ben conscients que una de les catàstrofes més grans que li pot passar a qualsevol biblioteca és la guerra. Tot i això, a totes les guerres trobem ciutadans sensibles, bibliotecaris o no, que enmig de les penalitats que suposa un conflicte bèl·lic troben temps, ànims, i un sentit de la responsabilitat que els empeny a salvar un tros de cultura. D'això és del què ens parla el vídeo produit per la Biblioteca Nacional de España que penjo avui. Tracta de com tot un seguit de persones liderades per Jordi Rubió i Balaguer van mirar de continuar el servei de biblioteques i salvar el patrimoni bibliogràfic català durant la guerra civil.


Les aventures de la Superbibliotecària

No, no, el títol no és broma ... així és com han titulat el seu video promocional els bibliotecaris d'una biblioteca pública nordamericana. I és que, en el fons, tots sóm una mica uns "superlibrarians", o no?




dilluns, 30 de maig del 2011

Teobaldo Manucci

Archivo:A-manutius.jpg
Retrat d'Aldo Manuzio

Per una d'aquelles estranyes casualitats del destí Teobaldo Manucci, que seria conegut per la posteritat amb el nom d'Aldo Manuzio, va nèixer el mateix any en el què Gutenberg estava ocupat inventant la impremta: el 1450.

A la seva ciutat natal de Bassiano, Aldo va començar adquirir una sòlida cultura humanística. Justament fou a través de l'humanisme que es va interessar per la impremta. L'obsessió d'Aldo fou la conservació i preservació de les obres clàssiques, sobre tot les gregues, depurades dels errors que havien acumulat al cap d'anys i anys de còpies manuscrites. El seu projecte era comptar amb humanistes que estudiessin les obres, en fessin una edició crítica i publicar un llibre imprès lliure d'errors.

El 1490, Aldo es traslladà a Venècia on va començar el seu negoci d'impressor/editor que el faria pasar a la posteritat. Veritablement no podia haver triat una millor ciutat per realitzar al seu projecte. La Venècia de finals del segle XV estava plena d'intel·lectuals grecs que s'hi havien instal·lat després de la caiguda de Bizanci a mans dels turcs. Amb l'ajuda d'aquests exilats i d'altres humanístes, a partir de 1494 començà el seu programa d'impressió d'obres clàssiques. Sota el signe de l'àncora i el dofí, la marca d'impressor d'Aldo Manuzio, es publicaren 28 edicions princeps i  més de 130 obres: en grec, en llatí i en llengua vernacle.

Marca d'impressor d'Aldo Manuzio
No content amb la tasca de divulgació dels clàssics, la impremta Aldo fou també un innovador en el camp tipogràfic. Juntament amb el gravador Francesco Griffo, de Bolonya, dissenyà tot de tipus diferents que utilitza a la seva impremta, com els tipus Bembo o la invenció de la itàlica o cursiva (usada per primer cop al 1501). Es diu que l'ús d'itàliques permetia abaratir costos ja que en el mateix espai de paper s'hi podien encabir més lletres.

File:Bembo-originalschnitt.jpg
Fragment imprès amb tipus Bembo
Una altra de les seves innovacions que de seguida va tenir una gran acceptació a tota Europa fou la introducció del format octau. Aquest format resultava molt més petit i manejable i fou l'antecedent dels nostres llibres de butxaca. També introduir canvis en les enquadernacions. Va usar cobertes de cartró folrades de pell, menys pesants, més econòmics i més flexibles.

Aviat les seves edicions es posaren de moda a tota Europa i li sorgiren imitadors arreu. Però al costat d'aquests llibres de petit format, d'edició cuidada però de costos reduïts, Aldo també produí alguna de les obres més belles de la història de la tipografia. Valgui com a mostra la seva obra mestra la Hypnerotomachia Poliphili (1499), per molts el llibre més bonic imprès durant el renaixement. Aquest text neoplatònic de Francesco Collona va il·lustrat amb 170 xil·lografies fetes probablement per un miniaturista de Pàdua anomenat Benedetto Bordone. No deixeu de donar una ullada a la bellesa de les il·lustracions, la perfecció de la impressió i l'elegància de la tipografia.


dissabte, 21 de maig del 2011

Un article sobre col·leccionistes

El País

PASSIÓ PER LA LECTURA

Lectors i bibliòfils

MARGINALIA

JORDI LLOVET 21/04/2011
N o tenim cap garantia que un propietari de desenes o de milers de llibres sigui un lector voraç: només la tenim del fet que li agrada col.leccionar llibres, una de les passions més escampades a la història universal. En el seu opuscle Contra un ignorant que comprava molts llibres, Llucià criticava un ciutadà que adquiria tot el que volia, però llegia escassament, i li aconsellava que, ja que havia comprat tants rotlles d'Homer, llegís a poc a poc el segon cant de La Ilíada i s'adonaria de seguida que aquell món no tenia res a veure amb la seva mania col.lectora. Tampoc no tenim gaire idea de quina quantitat de llibres llegeix una persona qualsevol, llevat que hagi portat un registre exhaustiu i puntual de les seves lectures —cosa que no fa gairebé ningú— o que sigui un gran conversador.
      ¿Podem creure que Boulard hagués llegit els vuit-cents mil volums que va arribar a acumular?
      Al temps que els llibres encara eren molt cars —en especial abans de la impremta, però també al segle XVII—, podem refiar-nos que els propietaris de pocs centenars o d'un miler de volums els havien llegit i estudiat amb cura; en especial si eren gent de provada honradesa i passió per l'estudi i la lectura. Petrarca no degué posseir més enllà d'un centenar de llibres, que hauria volgut donar a la ciutat de Venècia mortis causa, però que es van dispersar quan va morir: podem tenir la certesa absoluta que els havia llegit tots, i molts més, que va consultar a biblioteques privades i monacals. Montaigne, ja afavorit per l'invent de Gutenberg, en va arribar a conservar un miler, i no cal mirar els catàlegs establerts pels estudiosos per tenir-ne fe: són més o menys els que cita als seus Assaigs, plens, fins a la incomoditat dels lectors, de citacions gregues i llatines. Shakespeare va llegir molt, en especial cròniques històriques, moltes de les quals es troben a la base de les seves tragèdies basades en fets esdevinguts a Roma, a Dinamarca o a les corts angleses més pròximes als seus anys de vida. Cervantes va llegir un gavadal de llibres, i només cal llegir una bona edició anotada del Quijote per adonar-se'n: no solament degué fullejar les infumables novel.les de cavalleries que esmenta al capítol de l'escrutini (I.6), sinó tots els que surten al llarg de tot aquest llibre i els altres que va escriure. De segur que Samuel Johnson havia llegit milers i milers de llibres, com ho acredita el coneixement de la llengua anglesa, antiga i moderna, que reflecteix el seu diccionari. Gibbon i Menéndez Pelayo no van parar de llegir tota la vida per documentar-se sobre tot el que van escriure: pous de saviesa. Flaubert era un lector compulsiu, però també selectiu: si per escriure Les temptacions de sant Antoni es va empassar bona part de la patrologia llatina, ens consta —pels registres de biblioteques de París i de Rouen— que va estudiar, més que llegir, mil cinc-cents volums per escriure les tres-centes pàgines de Bouvard i Pécuchet. Jorge Luis Borges va llegir milers de llibres —en aparença, milions—, o se'ls va fer llegir quan ja no hi veia.

      Però, com dèiem al començament, ¿podem estar segurs que Hans Sloane, protopare del British Museum, es va llegir els cinquanta-mil volums que va llegar a aquesta fundació? ¿Podem creure que Antoine-Marie-Henri Boulard hagués llegit els vuit-cents mil volums que va arribar a acumular? Impossible. El cas més sensacional que conec d'un pseudolector el representa el fals polígraf Eduardo Aunós: un murri va etzibar, una vegada: "Que savi que seria l'Aunós si hagués llegit tots els llibres que va escriure!" Només tenim, doncs, una pauta segura per fer una hipotètica nòmina de llibres llegits per un autor: espigolar totes les referències llibresques que es trobin als seus llibres, o intuir —com passa amb Henry Fielding amb relació a Cervantes— què havien llegit per arribar a escriure el que van escriure.

      dijous, 19 de maig del 2011

      Les reserves de les biblioteques

      Un video entre humor negre bibliotecari i suspense!! Us prometo que no l'han fet bibliotecàries, però no negaré que de vegades he tingut ganes de fer el que fan elles amb el "pobre usuari". Vosaltres no?

      dimarts, 17 de maig del 2011

      Bayerische Staatsbibliothek

      Il·lustració extreta del Ottobeurener Psalterium feriatum (1583)

      Com ja sabeu la Biblioteca de l'estat de Baviera (Bayerische Staatsbibliothek) amb seu a Múnic, compta amb un dels fons de llibre antic més importants del món. Entre d'altres molts mèrits, és la biblioteca del món que custodia més nombre d'incunables, més de 20.000. 

      La biblioteca no es contenta només en conservar la seva magnífica col·lecció sinó que manté una activa política de difusió dels seus fons. Participa en múltiples projectes, molts d'ells cooperatius a nivell alemany o europeu. Destaquen entre ells el famós catàleg VD16 - utilíssim si mai busqueu llibres de l'espai lingüístic alemany impresos al segle XVI-; una encertada política de digitalització del seu fons que llueix en una endreçada biblioteca digital.

      Per acabar us deixo amb la seva última exposició virtual: una mostra dels saltiris més bonics que posseix la biblioteca. Els que us agradin les miniatures ja podeu frega-vos les mans: Illustrierte Prachtpsalterien von 11. bis zum 16. Jahrhundert.

      Les il·lustracions dels manuscrits renaixentistes


      Si fa uns quants dies us recomenava una exposició de la Bibliotheque de France sobre Gallimard, ara us en recomano una sobre la tasca dels il·lustradors flamencs i la il·lustració en els manuscrits renaixentistes. Si, ja ho sé, l'exposició és antiga - del 2003 concretament - però creieu-me si us dic que val la pena veure-la.

      Cadascuna de les il·lustracions comentades es pot ampliar en zoom. Per complementar les imatges principals se n'inclouen d'altres complementàries que exemplifiquen els textos d'acompanyament. També hi trobem videos, per desgràcia els fitxers d'audio ja no estan disponibles.

      Quan us expliqui qui va fer i organitzar aquesta exposició entendreu de seguida que sigui una petita maravella: J. Paul Getty Trust, British Library i la Royal Academy of Arts (London).

      dimecres, 11 de maig del 2011

      El monstre de les galetes a la biblioteca



      Volums facticis, però no pas ficticis

      Els volums factícis són agrupacions de documents publicats originàriament per separat que, un bon dia, algú, normalment el propietari, va decidir enquadernar junts perque compartien una afinitat temàtica, l'autor o, simplement, perquè li venia de gust.

      Els materials més susceptibles de ser fusionats en un volum factici són els fullets. La raó és força òbvia: els fullets, donat el seu gruix relativament petit, tenen una enutjosa tendència a desordenar-se i perdre's entre els altres volums de la biblioteca. Vist des de l'òptica de la persona que els ha de tenir a la llibreria de casa la solució d'agrupar-ne uns quants enquadernant-los junts és més que bona; i encara era millor fins a mitjans de segle XX, quan encara podies trobar bons artesans de l'enquadernació que treballessin per preus no gaire prohibitius.


      La majoria de les vegades, tot aquest raonament previ que sembla tant lògic es torna un malson quan aquests volums van a parar a una biblioteca. Molts catalogadors, tot i que s'han descrit honroses excepcions, odien els facticis. Cada fullet o part del volum, evidentment, cal catalogar-lo per separat tot i que estiguin enquadernats en una sola unitat física, si la biblioteca fa servir un topogràfic vinculat al registre bibliogràfic en comptes del d'exemplar, la dificultat és òbvia: què passa quan tens un fullet enquadernat en un factici i el mateix fullet solt? Com aconsegueixes expressar que cadascun dels fullets individuals estan relligats junts? Si tenen un titol al llom, un sempre pot fer una secundària de títol comuna a tots els diferents registres bibliogràfics que integren al volum, sinó la cosa es complica encara més. Com veieu, de sobte es desperten tota una sèrie de complicacions i enigmes, només perceptibles per un catalogador, i que la resta del món, feliçment, ignora. I ben fet que fan, per que els volums facticis, finalment, acostumen a ser caixes de sorpreses plenes d'informacions sorprenents.

      diumenge, 8 de maig del 2011

      Gallimard, 1911-2011

      http://www.bnf.fr/images/expo_gallimard_gd.jpg

      La Bibliotheque Nationale de France ens obsequia amb una altra de les seves maravelloses exposicions virtuals. En aquest cas la dedicada al centenari de l'editorial Gallimard, una de les principals de França. No us la perdeu un recorregut per la història de l'empresa, les seves principals col·leccions, comentaris sobre els autors més importants que han treballat per ells, el sistema que usaven per decidir si publicaven un títol, i veure els manuscrits originals de molts dels nous clàssics de la literatura francesa que ha anat publicant aquesta editorial al llarg del seu segle d'existència. Visiteu-la: Gallimard 1911-2011 un siècle d'editions, i en especial la visita guiada.

      

      divendres, 6 de maig del 2011

      Un usuari ben especial


      Espero que mai us en trobeu un d'així i, si el veieu, feu-lo fora corrents!!


      

      dimarts, 3 de maig del 2011

      Els drets dels lectors

      Ben resumits i dibuixats tots els drets que no hauriem d'oblidar mai ni com a usuaris ni com a bibliotecaris. No deixeu que us els trepitgin!!! (els drets, és clar)

      dilluns, 2 de maig del 2011

      Video promocional d'una biblioteca pública de Gavà

      Encetem una secció d'humor bibliotecari amb aquest vídeo promocional de la biblioteca pública de Gavà inspirat  amb les frases de l'APM?.


      La biblioteca del monestir de Strahov (Praga)


      http://fotosdehoy.files.wordpress.com/2010/05/10_06_05_monasterio-strahov-praga_foto_martin_javier-1.jpg?w=500&h=375

      Exterior del monestir de Strahov (Praga)
      Quan vaig veure per primer cop els murs del monestir premonstratenc de Strahov no em podia imaginar la impressionant biblioteca que m'esperava a dins. L'exterior del monestir no és gens espectacular, de fet, si no fos pel campanar que sobresurt dels seus murs, un pensaria que és una més de les grans cases barroques que poblen la ciutat. Un cop traspassada la primera porta, després de travessar un  pati previ, accedim a les dependències del monestir on es troba ubicada aquesta extraordinària biblioteca.

      La col·lecció de la biblioteca de Strahov té els seus orígens al segle XII, quan es va fundar la institució, però ben aviat va haver d'afrontar un gran incèndi que destrossà, gairebé per complet, la col·lecció original. Com sempre passa amb les biblioteques de llarga història les seves penalitats no van acabar pas aquí, durant les guerres hussites (1420) el monestir fou atacat i els seus fons documentals van quedar, altre cop, seriosament malmesos. Per si fos poc, durant la guerra dels 30 anys les tropes sueques atacaren el monestir i aprofitaren per endur-se uns quants llibres al seu país.

      La biblioteca, que en l'actualitat custodia una important col·lecció formada per 200.000 impresos dels segles XVI-XVIII, 3.000 manuscrits i 1.500 incunables, està estructurada en dues sales principals: la sala de Teologia i la sala de Filosofia, connectades per un passadís anomenat el Gabinet de Curiositats.


      Sala de Teologia
      
      Quan entreu a l'anomenada sala de Teologia conteniu l'alè i prepareu-vos per a l'esplendor del Barroc. La Sala fou construïda per l'arquitecte d'orígen italià Giovanni Domenico Orsi i, com podeu observar a la fotografia, els llibres ja es trobaven disposats de forma vertical a les estanteries i amb el llom cap a l'exterior. El programa de les pintures del sostre amb la divisa Initium sapientiae timor Domini (l'orígen de la saviesa és el temor de Déu, o sigui no et desviis de l'ortodòxia) constitueix tot un eslogan dels aires contrareformistes que innudaven la capital txeca. Aquest programa pictòric es complementava amb uns armaris tancats situats a sobre de les portes d'accés de la sala que tenien com a missió ser l'infern de la biblioteca, és a dir el lloc on anaven a parar els llibres prohibits. Però, creieu-me si compartiu amb mi la dèria pels mapes antics no us correu a examinar els fantàstics globus terraquis situats al llarg de la sala. La majoria d'aquestes boles del món foren elaborades pels Blaeu (si, si!! els famosos cartògrafs holandesos).

      Al gabinet de curiositats els llibres de dret, medicina, alquímia i metal·lurgia posats dins de grans prestatgeries/vitrines comparteixen espai amb fantàstiques curiositats. I quan dic curiositats vull dir justament això, s'hi pot trobar de tot des de les restes d'un Dodo (si aquell enorme ocell que no podia volar i va ser extingit al segle XVII),  a un arc tartar, o al facsímil del Evangeliari de Strahov, manuscrit del segle IX amb unes cobertes d'orfebreria amb pedres precioses, que constitueix el llibre txec més antic conservat. L'original també el tenen però, ho sento nois, no l'ensenyen!!!

      Sala de Filosofia

      Si la sala de Teologia era un bon exemple del Barroc amb la sala de Filosofia entrem a l'àmbient de la Il·lustració. La sala fou feta en ple segle XVIII i, com el seu nom indica, conté els fons de filosofia. L'ambient és més auster i el programa de les pintures respon al lema: El progrés intel·lectual de la humanitat. Les escenes representades provenen de l'Antic i Nou Testament i de les vides de filòsofs de l'antiguitat clàssica.

      Podriem encara comentar moltes més coses, però ara convidria anar acabant que al primer missatge tampoc convé aburrir gaire. Només una recomanació si heu de passar per Praga escapeu-vos un parell d'horetes a Strahov!!!!