Els volums factícis són agrupacions de documents publicats originàriament per separat que, un bon dia, algú, normalment el propietari, va decidir enquadernar junts perque compartien una afinitat temàtica, l'autor o, simplement, perquè li venia de gust.
Els materials més susceptibles de ser fusionats en un volum factici són els fullets. La raó és força òbvia: els fullets, donat el seu gruix relativament petit, tenen una enutjosa tendència a desordenar-se i perdre's entre els altres volums de la biblioteca. Vist des de l'òptica de la persona que els ha de tenir a la llibreria de casa la solució d'agrupar-ne uns quants enquadernant-los junts és més que bona; i encara era millor fins a mitjans de segle XX, quan encara podies trobar bons artesans de l'enquadernació que treballessin per preus no gaire prohibitius.
La majoria de les vegades, tot aquest raonament previ que sembla tant lògic es torna un malson quan aquests volums van a parar a una biblioteca. Molts catalogadors, tot i que s'han descrit honroses excepcions, odien els facticis. Cada fullet o part del volum, evidentment, cal catalogar-lo per separat tot i que estiguin enquadernats en una sola unitat física, si la biblioteca fa servir un topogràfic vinculat al registre bibliogràfic en comptes del d'exemplar, la dificultat és òbvia: què passa quan tens un fullet enquadernat en un factici i el mateix fullet solt? Com aconsegueixes expressar que cadascun dels fullets individuals estan relligats junts? Si tenen un titol al llom, un sempre pot fer una secundària de títol comuna a tots els diferents registres bibliogràfics que integren al volum, sinó la cosa es complica encara més. Com veieu, de sobte es desperten tota una sèrie de complicacions i enigmes, només perceptibles per un catalogador, i que la resta del món, feliçment, ignora. I ben fet que fan, per que els volums facticis, finalment, acostumen a ser caixes de sorpreses plenes d'informacions sorprenents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada