La biblioteca del monestir de Strahov (Praga)

Exterior del monestir de Strahov (Praga)

Quan vaig veure per primer cop els murs del monestir premonstratenc de Strahov no em podia imaginar la impressionant biblioteca que m'esperava a dins. L'exterior del monestir no és gens espectacular, de fet, si no fos pel campanar que sobresurt dels seus murs, un pensaria que és una més de les grans cases barroques que poblen la ciutat. Un cop traspassada la primera porta, després de travessar un  pati previ, accedim a les dependències del monestir on es troba ubicada aquesta extraordinària biblioteca.

La col·lecció de la biblioteca de Strahov té els seus orígens al segle XII, quan es va fundar la institució, però ben aviat va haver d'afrontar un gran incèndi que destrossà, gairebé per complet, la col·lecció original. Com sempre passa amb les biblioteques de llarga història les seves penalitats no van acabar pas aquí, durant les guerres hussites (1420) el monestir fou atacat i els seus fons documentals van quedar, altre cop, seriosament malmesos. Per si fos poc, durant la guerra dels 30 anys les tropes sueques atacaren el monestir i aprofitaren per endur-se uns quants llibres al seu país.

La biblioteca, que en l'actualitat custodia una important col·lecció formada per 200.000 impresos dels segles XVI-XVIII, 3.000 manuscrits i 1.500 incunables, està estructurada en dues sales principals: la sala de Teologia i la sala de Filosofia, connectades per un passadís anomenat el Gabinet de Curiositats.

Sala de Teologia


Quan entreu a l'anomenada sala de Teologia conteniu l'alè i prepareu-vos per a l'esplendor del Barroc. La Sala fou construïda per l'arquitecte d'orígen italià Giovanni Domenico Orsi i, com podeu observar a la fotografia, els llibres ja es trobaven disposats de forma vertical a les estanteries i amb el llom cap a l'exterior. El programa de les pintures del sostre amb la divisa Initium sapientiae timor Domini (l'orígen de la saviesa és el temor de Déu, o sigui no et desviis de l'ortodòxia) constitueix tot un eslogan dels aires contrareformistes que innudaven la capital txeca. Aquest programa pictòric es complementava amb uns armaris tancats situats a sobre de les portes d'accés de la sala que tenien com a missió ser l'infern de la biblioteca, és a dir el lloc on anaven a parar els llibres prohibits. Però, creieu-me si compartiu amb mi la dèria pels mapes antics no us correu a examinar els fantàstics globus terraquis situats al llarg de la sala. La majoria d'aquestes boles del món foren elaborades pels Blaeu (si, si!! els famosos cartògrafs holandesos).

Al gabinet de curiositats els llibres de dret, medicina, alquímia i metal·lurgia posats dins de grans prestatgeries/vitrines comparteixen espai amb fantàstiques curiositats. I quan dic curiositats vull dir justament això, s'hi pot trobar de tot des de les restes d'un Dodo (si aquell enorme ocell que no podia volar i va ser extingit al segle XVII),  a un arc tartar, o al facsímil del Evangeliari de Strahov, manuscrit del segle IX amb unes cobertes d'orfebreria amb pedres precioses, que constitueix el llibre txec més antic conservat. L'original també el tenen però, ho sento nois, no l'ensenyen!!!

Sala de Filosofia

Si la sala de Teologia era un bon exemple del Barroc amb la sala de Filosofia entrem a l'àmbient de la Il·lustració. La sala fou feta en ple segle XVIII i, com el seu nom indica, conté els fons de filosofia. L'ambient és més auster i el programa de les pintures respon al lema: El progrés intel·lectual de la humanitat. Les escenes representades provenen de l'Antic i Nou Testament i de les vides de filòsofs de l'antiguitat clàssica.

Podriem encara comentar moltes més coses, però ara convidria anar acabant que al primer missatge tampoc convé aburrir gaire. Només una recomanació si heu de passar per Praga escapeu-vos un parell d'horetes a Strahov!!!!