Teobaldo Manucci

Retrat d'Aldo Manuzio

Per una d'aquelles estranyes casualitats del destí Teobaldo Manucci, que seria conegut per la posteritat amb el nom d'Aldo Manuzio, va nèixer el mateix any en el què Gutenberg estava ocupat inventant la impremta: el 1450.

A la seva ciutat natal de Bassiano, Aldo va començar adquirir una sòlida cultura humanística. Justament fou a través de l'humanisme que es va interessar per la impremta. L'obsessió d'Aldo fou la conservació i preservació de les obres clàssiques, sobre tot les gregues, depurades dels errors que havien acumulat al cap d'anys i anys de còpies manuscrites. El seu projecte era comptar amb humanistes que estudiessin les obres, en fessin una edició crítica i publicar un llibre imprès lliure d'errors.

El 1490, Aldo es traslladà a Venècia on va començar el seu negoci d'impressor/editor que el faria pasar a la posteritat. Veritablement no podia haver triat una millor ciutat per realitzar al seu projecte. La Venècia de finals del segle XV estava plena d'intel·lectuals grecs que s'hi havien instal·lat després de la caiguda de Bizanci a mans dels turcs. Amb l'ajuda d'aquests exilats i d'altres humanístes, a partir de 1494 començà el seu programa d'impressió d'obres clàssiques. Sota el signe de l'àncora i el dofí, la marca d'impressor d'Aldo Manuzio, es publicaren 28 edicions princeps i  més de 130 obres: en grec, en llatí i en llengua vernacle.



Marca d'impressor d'Aldo Manuzio

No content amb la tasca de divulgació dels clàssics, la impremta Aldo fou també un innovador en el camp tipogràfic. Juntament amb el gravador Francesco Griffo, de Bolonya, dissenyà tot de tipus diferents que utilitza a la seva impremta, com els tipus Bembo o la invenció de la itàlica o cursiva (usada per primer cop al 1501). Es diu que l'ús d'itàliques permetia abaratir costos ja que en el mateix espai de paper s'hi podien encabir més lletres.

Fragment imprès amb tipus Bembo

Una altra de les seves innovacions que de seguida va tenir una gran acceptació a tota Europa fou la introducció del format octau. Aquest format resultava molt més petit i manejable i fou l'antecedent dels nostres llibres de butxaca. També introduir canvis en les enquadernacions. Va usar cobertes de cartró folrades de pell, menys pesants, més econòmics i més flexibles.

Aviat les seves edicions es posaren de moda a tota Europa i li sorgiren imitadors arreu. Però al costat d'aquests llibres de petit format, d'edició cuidada però de costos reduïts, Aldo també produí alguna de les obres més belles de la història de la tipografia. Valgui com a mostra la seva obra mestra la Hypnerotomachia Poliphili (1499), per molts el llibre més bonic imprès durant el renaixement. Aquest text neoplatònic de Francesco Collona va il·lustrat amb 170 xil·lografies fetes probablement per un miniaturista de Pàdua anomenat Benedetto Bordone. No deixeu de donar una ullada a la bellesa de les il·lustracions, la perfecció de la impressió i l'elegància de la tipografia.

Malalts de classificació!!

Quant de mal han fet les classificacions!!!

Un article sobre col·leccionistes

El País

PASSIÓ PER LA LECTURA

Lectors i bibliòfils

MARGINALIA

JORDI LLOVET 21/04/2011

N o tenim cap garantia que un propietari de desenes o de milers de llibres sigui un lector voraç: només la tenim del fet que li agrada col.leccionar llibres, una de les passions més escampades a la història universal. En el seu opuscle Contra un ignorant que comprava molts llibres, Llucià criticava un ciutadà que adquiria tot el que volia, però llegia escassament, i li aconsellava que, ja que havia comprat tants rotlles d'Homer, llegís a poc a poc el segon cant de La Ilíada i s'adonaria de seguida que aquell món no tenia res a veure amb la seva mania col.lectora. Tampoc no tenim gaire idea de quina quantitat de llibres llegeix una persona qualsevol, llevat que hagi portat un registre exhaustiu i puntual de les seves lectures —cosa que no fa gairebé ningú— o que sigui un gran conversador.

¿Podem creure que Boulard hagués llegit els vuit-cents mil volums que va arribar a acumular?

Al temps que els llibres encara eren molt cars —en especial abans de la impremta, però també al segle XVII—, podem refiar-nos que els propietaris de pocs centenars o d'un miler de volums els havien llegit i estudiat amb cura; en especial si eren gent de provada honradesa i passió per l'estudi i la lectura. Petrarca no degué posseir més enllà d'un centenar de llibres, que hauria volgut donar a la ciutat de Venècia mortis causa, però que es van dispersar quan va morir: podem tenir la certesa absoluta que els havia llegit tots, i molts més, que va consultar a biblioteques privades i monacals. Montaigne, ja afavorit per l'invent de Gutenberg, en va arribar a conservar un miler, i no cal mirar els catàlegs establerts pels estudiosos per tenir-ne fe: són més o menys els que cita als seus Assaigs, plens, fins a la incomoditat dels lectors, de citacions gregues i llatines. Shakespeare va llegir molt, en especial cròniques històriques, moltes de les quals es troben a la base de les seves tragèdies basades en fets esdevinguts a Roma, a Dinamarca o a les corts angleses més pròximes als seus anys de vida. Cervantes va llegir un gavadal de llibres, i només cal llegir una bona edició anotada del Quijote per adonar-se'n: no solament degué fullejar les infumables novel.les de cavalleries que esmenta al capítol de l'escrutini (I.6), sinó tots els que surten al llarg de tot aquest llibre i els altres que va escriure. De segur que Samuel Johnson havia llegit milers i milers de llibres, com ho acredita el coneixement de la llengua anglesa, antiga i moderna, que reflecteix el seu diccionari. Gibbon i Menéndez Pelayo no van parar de llegir tota la vida per documentar-se sobre tot el que van escriure: pous de saviesa. Flaubert era un lector compulsiu, però també selectiu: si per escriure Les temptacions de sant Antoni es va empassar bona part de la patrologia llatina, ens consta —pels registres de biblioteques de París i de Rouen— que va estudiar, més que llegir, mil cinc-cents volums per escriure les tres-centes pàgines de Bouvard i Pécuchet. Jorge Luis Borges va llegir milers de llibres —en aparença, milions—, o se'ls va fer llegir quan ja no hi veia.

Però, com dèiem al començament, ¿podem estar segurs que Hans Sloane, protopare del British Museum, es va llegir els cinquanta-mil volums que va llegar a aquesta fundació? ¿Podem creure que Antoine-Marie-Henri Boulard hagués llegit els vuit-cents mil volums que va arribar a acumular? Impossible. El cas més sensacional que conec d'un pseudolector el representa el fals polígraf Eduardo Aunós: un murri va etzibar, una vegada: "Que savi que seria l'Aunós si hagués llegit tots els llibres que va escriure!" Només tenim, doncs, una pauta segura per fer una hipotètica nòmina de llibres llegits per un autor: espigolar totes les referències llibresques que es trobin als seus llibres, o intuir —com passa amb Henry Fielding amb relació a Cervantes— què havien llegit per arribar a escriure el que van escriure.

Les reserves de les biblioteques

Un video entre humor negre bibliotecari i suspense!! Us prometo que no l'han fet bibliotecàries, però no negaré que de vegades he tingut ganes de fer el que fan elles amb el "pobre usuari". Vosaltres no?

Bayerische Staatsbibliothek

Il·lustració extreta del Ottobeurener Psalterium feriatum (1583)

Com ja sabeu la Biblioteca de l'estat de Baviera (Bayerische Staatsbibliothek) amb seu a Múnic, compta amb un dels fons de llibre antic més importants del món. Entre d'altres molts mèrits, és la biblioteca del món que custodia més nombre d'incunables, més de 20.000. 

La biblioteca no es contenta només en conservar la seva magnífica col·lecció sinó que manté una activa política de difusió dels seus fons. Participa en múltiples projectes, molts d'ells cooperatius a nivell alemany o europeu. Destaquen entre ells el famós catàleg VD16 - utilíssim si mai busqueu llibres de l'espai lingüístic alemany impresos al segle XVI-; una encertada política de digitalització del seu fons que llueix en una endreçada biblioteca digital.

Per acabar us deixo amb la seva última exposició virtual: una mostra dels saltiris més bonics que posseix la biblioteca. Els que us agradin les miniatures ja podeu frega-vos les mans: Illustrierte Prachtpsalterien von 11. bis zum 16. Jahrhundert.

Les il·lustracions dels manuscrits renaixentistes

Si fa uns quants dies us recomenava una exposició de la Bibliotheque de France sobre Gallimard, ara us en recomano una sobre la tasca dels il·lustradors flamencs i la il·lustració en els manuscrits renaixentistes. Si, ja ho sé, l'exposició és antiga - del 2003 concretament - però creieu-me si us dic que val la pena veure-la.

Cadascuna de les il·lustracions comentades es pot ampliar en zoom. Per complementar les imatges principals se n'inclouen d'altres complementàries que exemplifiquen els textos d'acompanyament. També hi trobem videos, per desgràcia els fitxers d'audio ja no estan disponibles.

Quan us expliqui qui va fer i organitzar aquesta exposició entendreu de seguida que sigui una petita maravella: J. Paul Getty Trust, British Library i la Royal Academy of Arts (London).

Doncs, això, sense més preàmbuls cap a dins Illuminating the Renaissance: the triumph of Flemish manuscript painting in Europa

El monstre de les galetes a la biblioteca

Volums facticis, però no pas ficticis

Els volums factícis són agrupacions de documents publicats originàriament per separat que, un bon dia, algú, normalment el propietari, va decidir enquadernar junts perque compartien una afinitat temàtica, l'autor o, simplement, perquè li venia de gust.

Els materials més susceptibles de ser fusionats en un volum factici són els fullets. La raó és força òbvia: els fullets, donat el seu gruix relativament petit, tenen una enutjosa tendència a desordenar-se i perdre's entre els altres volums de la biblioteca. Vist des de l'òptica de la persona que els ha de tenir a la llibreria de casa la solució d'agrupar-ne uns quants enquadernant-los junts és més que bona; i encara era millor fins a mitjans de segle XX, quan encara podies trobar bons artesans de l'enquadernació que treballessin per preus no gaire prohibitius.

La majoria de les vegades, tot aquest raonament previ que sembla tant lògic es torna un malson quan aquests volums van a parar a una biblioteca. Molts catalogadors, tot i que s'han descrit honroses excepcions, odien els facticis. Cada fullet o part del volum, evidentment, cal catalogar-lo per separat tot i que estiguin enquadernats en una sola unitat física, si la biblioteca fa servir un topogràfic vinculat al registre bibliogràfic en comptes del d'exemplar, la dificultat és òbvia: què passa quan tens un fullet enquadernat en un factici i el mateix fullet solt? Com aconsegueixes expressar que cadascun dels fullets individuals estan relligats junts? Si tenen un titol al llom, un sempre pot fer una secundària de títol comuna a tots els diferents registres bibliogràfics que integren al volum, sinó la cosa es complica encara més. Com veieu, de sobte es desperten tota una sèrie de complicacions i enigmes, només perceptibles per un catalogador, i que la resta del món, feliçment, ignora. I ben fet que fan, per que els volums facticis, finalment, acostumen a ser caixes de sorpreses plenes d'informacions sorprenents.

Gallimard, 1911-2011

La Bibliotheque Nationale de France ens obsequia amb una altra de les seves maravelloses exposicions virtuals. En aquest cas la dedicada al centenari de l'editorial Gallimard, una de les principals de França. No us la perdeu un recorregut per la història de l'empresa, les seves principals col·leccions, comentaris sobre els autors més importants que han treballat per ells, el sistema que usaven per decidir si publicaven un títol, i veure els manuscrits originals de molts dels nous clàssics de la literatura francesa que ha anat publicant aquesta editorial al llarg del seu segle d'existència. Visiteu-la: Gallimard 1911-2011 un siècle d'editions, i en especial la visita guiada.



Un usuari ben especial

Espero que mai us en trobeu un d'així i, si el veieu, feu-lo fora corrents!!



Els drets dels lectors

Ben resumits i dibuixats tots els drets que no hauriem d'oblidar mai ni com a usuaris ni com a bibliotecaris. No deixeu que us els trepitgin!!! (els drets, és clar)

Video promocional d'una biblioteca pública de Gavà

Encetem una secció d'humor bibliotecari amb aquest vídeo promocional de la biblioteca pública de Gavà inspirat  amb les frases de l'APM?.

La biblioteca del monestir de Strahov (Praga)

Exterior del monestir de Strahov (Praga)

Quan vaig veure per primer cop els murs del monestir premonstratenc de Strahov no em podia imaginar la impressionant biblioteca que m'esperava a dins. L'exterior del monestir no és gens espectacular, de fet, si no fos pel campanar que sobresurt dels seus murs, un pensaria que és una més de les grans cases barroques que poblen la ciutat. Un cop traspassada la primera porta, després de travessar un  pati previ, accedim a les dependències del monestir on es troba ubicada aquesta extraordinària biblioteca.

La col·lecció de la biblioteca de Strahov té els seus orígens al segle XII, quan es va fundar la institució, però ben aviat va haver d'afrontar un gran incèndi que destrossà, gairebé per complet, la col·lecció original. Com sempre passa amb les biblioteques de llarga història les seves penalitats no van acabar pas aquí, durant les guerres hussites (1420) el monestir fou atacat i els seus fons documentals van quedar, altre cop, seriosament malmesos. Per si fos poc, durant la guerra dels 30 anys les tropes sueques atacaren el monestir i aprofitaren per endur-se uns quants llibres al seu país.

La biblioteca, que en l'actualitat custodia una important col·lecció formada per 200.000 impresos dels segles XVI-XVIII, 3.000 manuscrits i 1.500 incunables, està estructurada en dues sales principals: la sala de Teologia i la sala de Filosofia, connectades per un passadís anomenat el Gabinet de Curiositats.

Sala de Teologia


Quan entreu a l'anomenada sala de Teologia conteniu l'alè i prepareu-vos per a l'esplendor del Barroc. La Sala fou construïda per l'arquitecte d'orígen italià Giovanni Domenico Orsi i, com podeu observar a la fotografia, els llibres ja es trobaven disposats de forma vertical a les estanteries i amb el llom cap a l'exterior. El programa de les pintures del sostre amb la divisa Initium sapientiae timor Domini (l'orígen de la saviesa és el temor de Déu, o sigui no et desviis de l'ortodòxia) constitueix tot un eslogan dels aires contrareformistes que innudaven la capital txeca. Aquest programa pictòric es complementava amb uns armaris tancats situats a sobre de les portes d'accés de la sala que tenien com a missió ser l'infern de la biblioteca, és a dir el lloc on anaven a parar els llibres prohibits. Però, creieu-me si compartiu amb mi la dèria pels mapes antics no us correu a examinar els fantàstics globus terraquis situats al llarg de la sala. La majoria d'aquestes boles del món foren elaborades pels Blaeu (si, si!! els famosos cartògrafs holandesos).

Al gabinet de curiositats els llibres de dret, medicina, alquímia i metal·lurgia posats dins de grans prestatgeries/vitrines comparteixen espai amb fantàstiques curiositats. I quan dic curiositats vull dir justament això, s'hi pot trobar de tot des de les restes d'un Dodo (si aquell enorme ocell que no podia volar i va ser extingit al segle XVII),  a un arc tartar, o al facsímil del Evangeliari de Strahov, manuscrit del segle IX amb unes cobertes d'orfebreria amb pedres precioses, que constitueix el llibre txec més antic conservat. L'original també el tenen però, ho sento nois, no l'ensenyen!!!

Sala de Filosofia

Si la sala de Teologia era un bon exemple del Barroc amb la sala de Filosofia entrem a l'àmbient de la Il·lustració. La sala fou feta en ple segle XVIII i, com el seu nom indica, conté els fons de filosofia. L'ambient és més auster i el programa de les pintures respon al lema: El progrés intel·lectual de la humanitat. Les escenes representades provenen de l'Antic i Nou Testament i de les vides de filòsofs de l'antiguitat clàssica.

Podriem encara comentar moltes més coses, però ara convidria anar acabant que al primer missatge tampoc convé aburrir gaire. Només una recomanació si heu de passar per Praga escapeu-vos un parell d'horetes a Strahov!!!!