Cartografia

Us penjo un vídeo fet per la Biblioteca Nacional de España sobre cartografía. Espero que el gaudiu molt!!

Sobre biblioteques privades

Willes, Margaret. Reading matters: five centuries of discovering books. New Haven : Yale University Press, 2008.

Avui seguim amb les recomanacions de lectures per l'estiu. Margaret Willes en el seu llibre ens proposa explorar nou biblioteques privades de l'àmbit anglo-saxó de diferents èpoques històriques. Algunes de personatges ben coneguts com Samuel Pepys o Jefferson i d'altres que no ho són tant com Charles Winn.

De cada biblioteca, Willes ens n'explica: una visió de la vida, preparació, ocupació i principals interessos del propietari; els detalls més físics: l'ùbicació, l'estil arquitectònic, la decoració la distribució dels llibres; el tipus de llibres i matèries que contenia; i, sobretot els canals d'adquisició que seguia el propietari per fer-se amb els llibres del seu interès.

M'han resultat especialment interessants els capítols dedicats a la biblioteca de Thomas Jefferson - que va reunir tres col·leccions al llarg de la seva vida, una de les quals va ser venuda al Congrés dels naixents Estats Units i es convertí en l'embrió de la Library of Congress -; el capítol dedicat a les societats de lectura britàniques, on s'explica com funcionaven aquestes societats en les què un grup d'habitants d'alguna regió allunyada de la capital pagaven una quota per poder adquirir llibres que s'anaven prestant.

En definitiva ens trobem davant d'un llibre que ens permet conèixer més sobre els hàbits lectors de la societat anglosaxona i alhora sobre el comerç del llibre a Anglaterra i, al mateix temps, és una lectura amena ideal per l'estiu.





Com es feien els manuscrits?

Us penjo un vídeo sobre es feien els manuscrits. El vídeo està fet per la Fundació Getty.

i un altre sobre l'estructura dels manuscrits on s'explica prou bé l'estructura dels quadernets.

Shakespeare and Company

Sylvia Beach James davant de la seva llibreria Shakespeare and Company



El 1920 una noia americana, Sylvia Beach James, va obrir a la riva esquerra del Sena una llibreria que estava destinada a ser una de les més conegudes del món: Shakespeare and Company. La botiga estava situada a la rue de l'Odeon i per ella s'hi van passejar escriptors tan famosos com Ezra Pond, Ernest Hemingway, o James Joyce - a qui podeu veure a la fotografia que encapçala aquesta nota- Scott Fitzgerald, Gertrude Stein, Andre Gide i molts d'altres. La Sylvia va saber establir amb tots ells una relació que va trascendir la mera transacció comercial, els seus clients eren també els seus amics.

No contenta amb oferir una llibreria on es podia trobar una tria d'allò més selecta de literatura anglesa i francesa, la Sylvia també va fer incursions en el terreny editorial i s'aventurar a publicar l'Ulysses de Joyce que havia estat prohibit tan als Estats Units com al Regne Unit.

La seva aventura comercial va durar fins a 1941 quan, en el Paris ocupat de la Segona Guerra Mundial, els alemanys van fer-li tancar la llibreria. Després de la guerra el món havia canviat massa i Sylvia no es va veure en cor, o simplement no va voler tornar a reobrir la seva llibreria.

Emperò va consignar els seus records en un llibre que us recomano vivament ara que s'apropen les vacances i potser tindrem temps per llegir per plaer: Beach, Sylvia. Shakespeare and company. Barcelona : Ariel, 2008

La imatge de les bibliotecàries

Segur que algú us ha preguntat algun cop: "Ah, però s'ha d'estudiar una carrera per ser bibliotecari?" o "Deu ser una professió fantàstica, m'encantaria poder llegir a la feina", o encara "No sabia que hi poguessin haver bibliotecàries tan joves" i sobre tot la cirereta del pastís: "Però, si no sembla que siguis bibliotecària!!".

Jo em pensava que això passava a casa nostra, bàsicament, per desconeixement. Ara, però, veig que he de modificar el meu parer: aquestes expressions són internacionals. Si no em creieu llegiu aquest article, que es titula justament "No sembles bibliotecària" publicat a revista nord americana.

Llibres infantils d'ahir i d'avui



Un abecedari



Us recomano que feu una volta per aquesta fantàstica exposició de la Bibliotheque Nationale de France, ja sabeu que són els meus favorits quan es tracta d'exposicions virtuals. En aquest cas us parlo d'una exposició que fa molt de temps que van fer però que continuen mantenint a la seva web.

La caputxeta vermella i el llop

L'exposició ens proposa un recorregut per la literatura infantil i els llibres per a infants. El subtítol indica de Babar a Harry Potter, però és molt millor. Hi podem trobar des d'abecedaris il·lustrats a llibres per cantar, o aquells fantàstics llibres desplegables en tres dimensions, que de petits se'ns trencaven tan ràpid. Aquest cop no us recomano cap apartat en especial, m'agraden tots!!! No, no us ho negaré pas m'encanten els llibres per nens!!!

En Babar ... és clar!!!

Allons-y!!! Livres d'enfants d'hier et d'aujourd'hui: Babar, Harry Potter et cie.

La biblioteca d'Aby Warburg

Aquest any la llibreria La Central ens ha obsequiat amb la publicació del llibre Imágenes cifradas: la biblioteca magnética de Aby Warburg. L'autor de l'obra, Francisco Yvars, en tot just 89 p. ens fa una semblança intel·lectual i personal del personatge i de l'orígen i motivacions de la seva biblioteca.

Aby Warburg fou un personatge ben curiós. Nascut a Hamburg, fou el primogènit d'una família jueva de banquers, perfectament assimilada a la cultura alemanya. De ben jove ja mostrà un notable interès per l'estudi de les humanitats i, sobre tot, de l'art. Després de formar-se en diverses universitats alemanyes, Aby va arribar a un curiós acord, gairebé bíblic, amb els seus germans: ell renunciava als seus drets de primogenitura de regir els negocis familiars i, a canvi, els seus germans li passaven una pensió i li garantien que li comprarien tots els llibres que volgués. Aquest fou l'inici de la seva biblioteca, dedicada a la iconografia, instal·lada ara a l'Institut Aby Warburg de Londres on fou traslladada des de Hamburg al 1929.

Aby Warburg

Però sens dubte, el que ens hauria de sorprendre, és el peculiar sistema de classificació que va fer servir per ordenar els seus llibres. Creia que per ordenar els llibres a les prestatgeries no només calia tenir en compte la categorització per matèries sinó que també calia vigilar amb el que anomenava "bon veïnatge". A partir del seu tema d'estudi central: la pervivència del món antic i clàssic, anava col·locant els llibres de la manera en la que li suggeria les seves associacions d'idees. Creava,  així, una classificació del tot subjectiva, personal i en constant evolució, ja que variava en funció de les seves investigacions. Fruit d'aquesta curiosa sistemàtica sorgí la seva obra Atlas Mnemosyne. Però no us explico més, llegiu el llibre que està molt bé!!!

Quants bibliotecaris calen per canviar una bombeta?

Penjo una versió americana adaptada a biblioteques dels famosos acudits de quants ... calen per canviar una bombeta!!! En alguns casos són molt encertats!!

LIGHTBULB JOKES

How many academic librarians does it take to change a light bulb?
Just five. One changes the light bulb while the other four form a committee and write a letter of protest to the Dean, because after all, changing light bulbs IS NOT professional work!

How many catalogers does it take to screw in a light bulb?
Just one, but they have to wait to see how LC does it first.

How many cataloguers does it take to change a lightbulb?
Only one provided it is in AACR2.

How many reference librarians does it take to change a light-bulb?
(with a perky smile) "Well, I don't know right off-hand, but I know where we can look it up!"

How many reference librarians does it take to change a lightbulb?
None if it has a LCSH heading.

How many library system managers does it take to change a lightbulb?
All of them as the manual was lost in the last move (or flood).

How many library managers does it take to change a lightbulb?
At least one committee and a light bulb strategy focus meeting and plan.

How many library technicians does it take to change a lightbulb?
Seven. One to follow approved procedure, and six to review the procedure. (8 if you count the librarian they all report to)

---

Biblioteques en guerra

Tots els bibliotecaris som ben conscients que una de les catàstrofes més grans que li pot passar a qualsevol biblioteca és la guerra. Tot i això, a totes les guerres trobem ciutadans sensibles, bibliotecaris o no, que enmig de les penalitats que suposa un conflicte bèl·lic troben temps, ànims, i un sentit de la responsabilitat que els empeny a salvar un tros de cultura. D'això és del què ens parla el vídeo produit per la Biblioteca Nacional de España que penjo avui. Tracta de com tot un seguit de persones liderades per Jordi Rubió i Balaguer van mirar de continuar el servei de biblioteques i salvar el patrimoni bibliogràfic català durant la guerra civil.

Les aventures de la Superbibliotecària

No, no, el títol no és broma ... així és com han titulat el seu video promocional els bibliotecaris d'una biblioteca pública nordamericana. I és que, en el fons, tots sóm una mica uns "superlibrarians", o no?