Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres sobre llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres sobre llibres. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de juliol del 2011

Bibliografia material


Tanselle, G. Thomas. Bibliogaphical Analysis: a historical introduction. New York : Cambridge University Press, 2009.

L'objecte d'aquest llibre és justament el que s'indica en el títol: oferir una breu introducció - unes 88 pàgines - sobre el desenvolupament de la bibliografia material al llarg del temps i un estat de la qüestió de la disciplina en l'actualitat.

El primer capítol del llibre es concentra en fer un repàs històric del sorgiment i evolució de la disciplina, presentant-nos les teories dels seus màxims exponents: com Badshow, Hinmann, Fredson Bowers, McKenzie, o Gaskell.

En una segona part del llibre, l'autor explica les principals tècniques d'anàlisi que s'han empleat als impressos del segle XVI-XVII, als del XVIII-XIX i als del XV, tot assenyalant qui va introduir aquestes tècniques i els pros i contres que presenten.

El llibre conclou amb una secció on es repassa el triple anàlisi amb el què es pot enfocar l'estudi de les tècniques d'impressió i disseny del llibre: un anàlisi psicològic, un anàlisi cultura i un d'estètic.

L'obra es complementa amb un ampli apartat de bibliogràfia ordenada alfabèticament per autors i també temàticament (molt més útil pels professional que, amb una mirada, podem obtenir tres o quatre referències sobre els temes que més ens interessen).

Una lectura molt recomenable tan pels que s'inicien en la matèria com pels que estan interessats en saber-ne més.


dimecres, 6 de juliol del 2011

Sobre biblioteques privades

Coberta del Llibre

Willes, Margaret. Reading matters: five centuries of discovering books. New Haven : Yale University Press, 2008.

Avui seguim amb les recomanacions de lectures per l'estiu. Margaret Willes en el seu llibre ens proposa explorar nou biblioteques privades de l'àmbit anglo-saxó de diferents èpoques històriques. Algunes de personatges ben coneguts com Samuel Pepys o Jefferson i d'altres que no ho són tant com Charles Winn.

De cada biblioteca, Willes ens n'explica: una visió de la vida, preparació, ocupació i principals interessos del propietari; els detalls més físics: l'ùbicació, l'estil arquitectònic, la decoració la distribució dels llibres; el tipus de llibres i matèries que contenia; i, sobretot els canals d'adquisició que seguia el propietari per fer-se amb els llibres del seu interès.

M'han resultat especialment interessants els capítols dedicats a la biblioteca de Thomas Jefferson - que va reunir tres col·leccions al llarg de la seva vida, una de les quals va ser venuda al Congrés dels naixents Estats Units i es convertí en l'embrió de la Library of Congress -; el capítol dedicat a les societats de lectura britàniques, on s'explica com funcionaven aquestes societats en les què un grup d'habitants d'alguna regió allunyada de la capital pagaven una quota per poder adquirir llibres que s'anaven prestant.

En definitiva ens trobem davant d'un llibre que ens permet conèixer més sobre els hàbits lectors de la societat anglosaxona i alhora sobre el comerç del llibre a Anglaterra i, al mateix temps, és una lectura amena ideal per l'estiu.



dijous, 30 de juny del 2011

Shakespeare and Company

Sylvia Beach James davant de la seva llibreria Shakespeare and Company




El 1920 una noia americana, Sylvia Beach James, va obrir a la riva esquerra del Sena una llibreria que estava destinada a ser una de les més conegudes del món: Shakespeare and Company. La botiga estava situada a la rue de l'Odeon i per ella s'hi van passejar escriptors tan famosos com Ezra Pond, Ernest Hemingway, o James Joyce - a qui podeu veure a la fotografia que encapçala aquesta nota- Scott Fitzgerald, Gertrude Stein, Andre Gide i molts d'altres. La Sylvia va saber establir amb tots ells una relació que va trascendir la mera transacció comercial, els seus clients eren també els seus amics.

No contenta amb oferir una llibreria on es podia trobar una tria d'allò més selecta de literatura anglesa i francesa, la Sylvia també va fer incursions en el terreny editorial i s'aventurar a publicar l'Ulysses de Joyce que havia estat prohibit tan als Estats Units com al Regne Unit.

La seva aventura comercial va durar fins a 1941 quan, en el Paris ocupat de la Segona Guerra Mundial, els alemanys van fer-li tancar la llibreria. Després de la guerra el món havia canviat massa i Sylvia no es va veure en cor, o simplement no va voler tornar a reobrir la seva llibreria.

Emperò va consignar els seus records en un llibre que us recomano vivament ara que s'apropen les vacances i potser tindrem temps per llegir per plaer: Beach, Sylvia. Shakespeare and company. Barcelona : Ariel, 2008