dimecres, 23 de novembre del 2011

Casanova


La Bibliothéque Nationale de France ha fet una d'aquelles exposicions virtuals que a mi tant m'agraden. En aquest cas dedicada a la figura de Giacomo Casanova. I us preguntareu, i com és que la BNF li dedica una exposició? Molt senzill, aquesta institució posseïx el famós diari manuscrit d'aquest personatge.

Per a molts el nom Casanova evoca immediatament històries de faldilles, però evidentment tots sabem que això només fou una de les vesants d'aquest polifacètic personatge. Viatger infatigable, després d'una infantesa malaltissa va deixar ben aviat la seva ciutat natal de Venècia per anar a voltar món. Apassionat del joc va introduir el sistema de les loteries estatals. Intel·lectual i amant de les arts comptà entre els seus amics amb nombrosos artistes, sense anar més lluny fou un gran amic de Da Ponte el famós llibretista que treballà per Mozart i, fins i tot es diu que ell podria haver participat en el llibret del Don Giovanni, tema que - dit sigui de pas - li escauria d'allò més.

El diari d'aquest extraordinari personatge, que acabà - ves qui ho hauria de dir - treballant de bibliotecari del comte Waldstein un noble de Bohèmia, ens situa immediatament a l'Europa de les grans corts del segle XVIII. Interessat per tot, Casanova ens retrata la cultura, la societat, l'economia i la política del seu temps, tot això amanit amb els detalls de les seves conquestes amoroses. 




  Però Casanova fou, abans que res, un home lliure que visqué la seva vida sense lligams i que reflexionà sobre el temps i la societat que li tocà viure sense perjudicis. Tot un llibertí!!!

  De tot això i molt més encara tracta l'exposició de la BNF. Visiteu-la: Casanova!!!

dimarts, 4 d’octubre del 2011

L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona digitalitza el seu fons d'alegacions

L'ICAB ha tingut la gran idea de digitalitzar i catalogar el seu magnífic fons d'alegacions jurídiques. El rang cronològic que abasta la col·lecció és del segle XVI-XVIII. Aquesta biblioteca és una de les principals posseïdores d'aquest tipus de documents interessantíssims per estudiar no només les pràctiques jurídiques relacionades amb el dret català sinó també la societat de l'època. Aquesta col·lecció s'engloba en el projecte Memòria Digital de Catalunya on les biblioteques que formen part de CBUC dipositen les seves col·leccions digitals amb valor històric.

Només ens resta felicitar per aquesta iniciativa als nostres companys de la Biblioteca de l'ICAB i esperonar-vos a que doneu un cop d'ull a aquesta magnífica col·lecció








.

dijous, 22 de setembre del 2011

Erik, la caixa d'arxiu

Erik, la caixa d'arxiu

Si els bibliotecaris tenim un sentit de l'humor una mica especial quan es tracta de mirar-nos la nostre professió, els companys arxivers també el tenen ...  i, si no em creieu, mireu aquesta exposició virtual que ens va posant al dia de les aventures i desventures d'Erik, una caixa d'arxiu, creada per dos arxivers australians. La web, com no podia ser d'altra manera, es diu Adventures of Erik the archive box.



dijous, 15 de setembre del 2011

Petals on a wet black bough (American modernist writers and the Orient)



Com bé sabeu a partir de la dècada de 1850, amb l'arribada del comodor Perry, l'occident redescobreix Japó. Al mateix temps aquest país asiàtic ja no pot continuar el seu aïllament i es veu obligat a comerciar amb els occidentals i acceptar que aquests entrin al seu país. Japó es posà de moda, no només a Europa sinó també a Amèrica. Si fins aleshores les chinoiseries havien sigut l'element exòtic, ara aquest paper el representaven les expressions artítiques i els objectes provinents del país nipó. És l'època en la qual es comencen a col·leccionar estampes japoneses i els poetes es veuen influïts pels tanka i les mètriques asiàtiques.

A Estats Units, molt més a prop del Japó que la vella Europa, molts artistes i intel·lectuals, com Walt Whitman, Williams Carlos Williams, o Thornton Wilder  van quedar fascinats per aquesta cultura que va influir en els seus treballs. Altres, com Leo Stein, Henry Adams o Hutchins Hapgood, fins i tot van arribar a visitar-lo. De tot això i més tracta aquesta exposició de la Beinecke Rare Book & Manuscript Library.

Visiteu-la!!!:




PETALS ON A WET BLACK BOUGH:American Modernist Writers and the Orient

dilluns, 12 de setembre del 2011

La Biblioteca del Palau de la Música






Moltes vegades ens és difícil accedir i conèixer els tresors que custodien les biblioteques d'entitats i persones privades. És per això que agraïm tant iniciatives com la de la Biblioteca del Palau de la Música Catalana que ha decidit fer una exposició virtual molt ben dissenyada mostrant-nos les seves obres més destacades. Visiteu-la!! Tresors de la Biblioteca de l'Orfeo català.

Sonates de Domenico Scarlatti

dilluns, 5 de setembre del 2011

La Reserva de la Biblioteca de la Facultat de dret de Yale


Us penjo uns vídeos sobre la secció de reserva de la facultat de dret de Yale. De vegades, ens pensem que les biblioteques americanes potser no estan tan sensibilitzades com les europees en els temes de llibre antic però aquí tenim uns magnífics vídeos que ens mostren els tresors de la biblioteca de reserva d'una de les facultats de dret més prestigioses del món.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Biblioburro: una iniciativa per apropar els llibres als infants colombians

Coneixem sobradament la iniciativa del Bibliobus, o de les biblioteques de front durant la Guerra Civil - aquelles maletes plenes de llibres que arribaven al front en camió per a que els soldats poguessin llegir - però que passa quan no hi ha recursos ni per un bus i el terreny és dolent i amb poques carreteres? Això és el que li passava a aquest professor colombià. Però ho va resoldre amb un sistema econòmic i ecològic. Va agafar el seu ruquet Alfa, el va carregar de llibres i d'una taula portàtil i així fa arribar la lectura i els coneixements als nens de la seva zona. La seva biblioteca compta amb més de 3.000 llibres que emmagatzema a la casa seva i a la dels seus amics. Veieu el video i no em digueu que no us agradaria tenir uns usuaris tan entregats com els que tenen en Luis i l'Alfa.



Val a dir que gràcies a la col·laboració de molta de la gent que va veure el vídeo en Luis va poder acabar la seva biblioteca i ara, a més a més té un altre ruquet, en Beto. El seus dos companys són rucs criollos, forts i resistents, però en Luis ha sentit a dir que hi ha uns rucs catalans més alts i més forts que li anirien d'allò més bé!!!


dissabte, 3 de setembre del 2011

Exposició de pragmàticas dels segles XVI-XIX a la UAB


La UAB ha digitalitzat i catalogat més de 1.000 pragmàtiques dels segles XVI a XIX procedents de la Biblioteca econòmica Carandell. Ara ja estan consultables a través del DDD (Dipòsit Digital de Documents de la UAB). Aprofitant la benentesa han fet una exposició virtual que ens explica les característiques del fons, ens dona accés a imatges, a la cerca al catàleg i a una selecció de recursos digitals que contenen informació del mateix tipus fets a Catalunya o a Espanya. Si la voleu consultar: Col·lecció de pragmàtiques i altres documents (s. XVI- XIX).

divendres, 2 de setembre del 2011

Exposició sobre l'escriptura a la BNF



Ja sabeu com m'agrada recomenar-vos exposicions de tant en tant. Aquesta m'ha resultat especialment interessant es tracta d'una exposició virtual de la BNF sobre l'escriptura en el seu sentit més ampli. Quan parlem d'escriptura un immediatament pensa en els diferents tipus d'alfabets existents al món i, evidentment, això ho trobem a l'exposició. Aprofitant l'extens fons documental custodiat a la BNF trobem exemples de la majoria de escriptures del món que es mostren acompanyats de comentaris sobre com funcionen, en quina direcció es llegeixen, a quin sistema pertanyen - fonogràfic o ideogràfic - i dins dels fonogràfics si tenen o no vocals i si són sil·làbics o registren cada fonema per separat.

Però està clar això només és la punta de l'iceberg. Però, és clar, quan es va iniciar l'escriptura? A qui se li va ocorre? A moltes cultures l'escriptura fou considerada com un regal dels déus i, per tant, va estar lligada molts mites religiosos.

Tanmateix l'escriptura no es pot plasmar sense un suport escriptori i tot un seguit de materials - tintes, plomes, tampons, ordinadors, etc.- que ens permetin plasmar els codis escriptoris.


D'escriptures n'hi ha de molts tipus criptogràfiques, notacions musicals, numèriques. I, com es desxifren aquestes escriptures? Quina forma agafen? I la tipografia? I la caligrafia? I la grafologia? I els signes de puntuació? quan s'originen? per a què serveixen?


La resposta a tots aquests interrogants i molt més, com sempre fantàsticament explicat ho trobareu a aquesta exposició de la BNF: L'aventure des écritures